FAQs

Les preguntes més demanades i les seves respostes.

El temps necessari per a aconseguir els objectius que s’han marcat en l’inici d’aquesta. Pot variar d’una persona a una altra, cada cas és diferent i individual. La mitjana pot oscil·lar entre tres-quatre mesos i l’any i mig. Però és important tenir en compte que sovint s’inicia amb una sessió setmanal i després les sessions es van espaiant a mesura que el pacient experimenta una millora.

És un treball en equip. Un compromís conjunt entre tu i el teu terapeuta. L’expert en les teves vivències, en la teva manera de veure el món, i el que ocorre al teu voltant ets tu. El terapeuta és l’expert que t’ajudarà a comprendre l’arrel del problema i/o la situació que estàs vivint, et pot acompanyar en el procés de canvi, buscar alternatives que et serveixin per a pal·liar el teu sofriment, dubtes o malestar. Molts professionals de la Psicologia entenem que la psicoteràpia es basa en una relació expert-expert (pacient-psicòleg).

Hi ha moltes i diferents modalitats, dependrà de les necessitats i/o situació concreta del problema. Existeixen les psicoteràpies de suport, psicoteràpia breu, Psicoteràpia preventiva… igualment que existeixen variades tècniques de treball terapèutic: tècniques per a treballar les emocions, per a establir conductes noves, per a reduir conductes, d’entrenament en habilitats socials… saber més.

És la ciència que ensenya l’aplicació de totes les branques i sabers de la Psicologia davant les preguntes de la justícia, i coopera en tot moment amb l’Administració de Justícia, actuant en el Tribunal.

És una persona amb títol universitari superior en Psicologia i especialitat en aquesta matèria. Professional de la psicologia amb formació específica per a realitzar pericials i informes psicològics que posteriorment ratificarà davant el Tribunal.

En els jutjats i fiscalies de menors, en els jutjats de famílies, en la clíniques mèdic-forenses, en l’àmbit penitenciari, civil i laboral i, en les Forces Armades.

Àmbit civil:

Valoració de seqüeles psiquiàtriques, psicològiques, neuropsicològiques i mal moral (trànsit, accidents, etc..)
Procediments d’incapacitació i curatela
Valoració de la capacitat per a atorgar testament i impugnació testamentària.
Valoració de les sol·licituds de canvi de sexe.
Autòpsies psicològiques.
Avaluació de la necessitat d’internament psiquiàtric.
Idoneïtat per a càrrecs tutelars.
Valoració de les condicions personals, familiars i socials de l’adoptant o adoptants.
Dret de família (separació, divorci i nul·litat matrimonial)

Àmbit Social i Laboral:

Incapacitat laboral per trastorn mental, incapacitat temporal, permanent, absoluta o gran invalidesa.
Valoració del grau de discapacitat i minusvalidesa.
Valoració de fenòmens nous, riscos psicosocials, assetjament psicològic, burn-out…
Valoració de les seqüeles psíquiques per accident de treball.
Valoració de malalties professionals o lligades a la professió o ofici.

Àmbit penal:

Avaluació de responsabilitat criminal.
Identificació de condicions mentals, atenuants o eximientes.
Avaluació de la capacitat per a declarar o ser jutjat.
Victimologia. Avaluació de seqüeles psiquiàtriques, psicològiques i mal moral.
Valoració de seqüeles psíquiques per agressions o lesions diverses.
Valoració de dones maltractades, violència domèstica, assetjament sexual…
Valoració de l’estat de la víctima en les violacions.
Avaluació de l’existència o no d’alienació mental i/o trastorn mental transitori.
Valoració d’abusos sexuals a menors.
Avaluació de seqüeles per estrès posttraumàtic.

És l’intent de parlar amb dos o més persones que renyeixen o estan enfrontades per alguna cosa, perquè facin les paus i arribin a un acord. En l’àmbit de la Justícia, és una tècnica que utilitzen junts psicòlegs i advocats, així com a vegades, treballadors socials i educadors, per a evitar plets (discussions legals) que poden ser o tenir conseqüències greus.

L’autòpsia Psicològica cerca mitjançant una avaluació indirecta* oferir un informe pericial en termes només probabilístics. Aquesta tècnica és requerida quan els investigadors policials i mèdic forense dubten entre suïcidi, accident o homicidi. Aquest tipus de perícia exigeix l’aportació multiprofessional:
història de vida, records de persones amb les quals va interactuar (familiars, amics, caps i companys de feina, veïnat i altres persones susceptibles d’entrevistar). També aporta informació: rescatar agendes, notes, fotografies, dibuixos, cartes, informes de qualsevol tipus que tingués abans de la mort, escenari de la mort, entorn…

Sí, sobretot si el pacient-client té dificultats de mobilitat. Dependrà del cas en particular.

Glossari de conceptes