Informes
pericials
L’informe pericial és un document en el qual un perit expert en un sector concret exposa les seves indagacions i conclusions sobre un cas. Aquest dictamen s’utilitza com a prova en un procés judicial i servirà perquè el jutge comprengui millor els aspectes tècnics del succés i el tingui en compte a l’hora de prendre una decisió. Cal destacar que el perit sempre és un professional aliè a tot el procés judicial en el qual participa.
Informes
pericials
L’informe pericial és un document en el qual un perit expert en un sector concret exposa les seves indagacions i conclusions sobre un cas. Aquest dictamen s’utilitza com a prova en un procés judicial i servirà perquè el jutge comprengui millor els aspectes tècnics del succés i el tingui en compte a l’hora de prendre una decisió. Cal destacar que el perit sempre és un professional aliè a tot el procés judicial en el qual participa.
És on es detalla tot el procés d’avaluació. Aquest té una doble naturalesa, ja que per una banda és un document científic i per altre una prova judicial i ha de complir els criteris de tots dos. A pesar que existeixen múltiples models, tot informe pericial ha de tenir els següents punts:
- Descripció de la persona, mitjançant la història clínica forense.
- Metodologia emprada.
- Conclusions psicolegals on es dona resposta a les qüestions plantejades en la demanda judicial.
L’informe, ha de ser, escrit amb un llenguatge tècnic però comprensible, ja que pot ser llegit per persones no professionals de la psicologia, i posteriorment pot ser que hagi de ser defensat davant un tribunal que no posseeix l’informe.
És on es detalla tot el procés d’avaluació. Aquest té una doble naturalesa, ja que per una banda és un document científic i per altre una prova judicial i ha de complir els criteris de tots dos. A pesar que existeixen múltiples models, tot informe pericial ha de tenir els següents punts:
- Descripció de la persona, mitjançant la història clínica forense.
- Metodologia emprada.
- Conclusions psicolegals on es dona resposta a les qüestions plantejades en la demanda judicial.
L’informe, ha de ser, escrit amb un llenguatge tècnic però comprensible, ja que pot ser llegit per persones no professionals de la psicologia, i posteriorment pot ser que hagi de ser defensat davant un tribunal que no posseeix l’informe.
Modalitats d'informes
Àmbit penal: Tenen la funció d’informar els òrgans judicials, del perfil psicològic dels encausats i les víctimes a través del diagnòstic i l’avaluació. Amb aquesta informació ajuden a jutges a prendre decisions amb major exactitud.
Àmbit civil: Tenen la funció d’informar els òrgans judicials de la jurisdicció civil, perquè puguin prendre decisions sobre temes relacionats amb el l’àmbit civil i que poden tenir importància en sentències relatives a contractes, etc.
Àmbit de menors: Tenen la funció d’informar els òrgans judicials de la jurisdicció de menors sobre la situació psicològica, educativa o familiar del jove avaluat, normalment lligat a situacions anòmales.
Àmbit de família: Tenen la funció d’informar els òrgans judicials d’aquells aspectes que afecten la dinàmica familiar amb relació al dret de familia i que poden tenir importància en sentències relatives a règim de visites, etc
Modalitats d'informes
Àmbit penal: Tenen la funció d’informar els òrgans judicials, del perfil psicològic dels encausats i les víctimes a través del diagnòstic i l’avaluació. Amb aquesta informació ajuden a jutges a prendre decisions amb major exactitud.
Àmbit civil: Tenen la funció d’informar els òrgans judicials de la jurisdicció civil, perquè puguin prendre decisions sobre temes relacionats amb el l’àmbit civil i que poden tenir importància en sentències relatives a contractes, etc.
Àmbit de menors: Tenen la funció d’informar els òrgans judicials de la jurisdicció de menors sobre la situació psicològica, educativa o familiar del jove avaluat, normalment lligat a situacions anòmales.
Àmbit de família: Tenen la funció d’informar els òrgans judicials d’aquells aspectes que afecten la dinàmica familiar amb relació al dret de familia i que poden tenir importància en sentències relatives a règim de visites, etc
Fases del procès
- Anàlisi de la demanda i viabilitat d’aquesta.
- Anàlisi i revisió de l’expedient judicial.
- Selecció de tècniques i instruments d’exploració.
- Aplicació de tècniques i instruments d’exploració.
- Anàlisi de dades i interpretació de resultats.
- Conclusions que donin resposta a la demanda judicial.
- Informe que plasmi tot el procés d’avaluació
Consulta el model oficial d'Informe Psicòleg Forense del COP (Colegio Oficial de Psicólogos)
Fases del procès
- Anàlisi de la demanda i viabilitat d’aquesta.
- Anàlisi i revisió de l’expedient judicial.
- Selecció de tècniques i instruments d’exploració.
- Aplicació de tècniques i instruments d’exploració.
- Anàlisi de dades i interpretació de resultats.
- Conclusions que donin resposta a la demanda judicial.
- Informe que plasmi tot el procés d’avaluació
Tècniques d'exploració
Història clínica forense:
Proves psicodiagnòstiques
com per exemple el Million Clinical Multiaxial Inventory (MCMI-IV), el MMPI-2, PAI; WAIS-III, etc.
Tècniques d'exploració
Història clínica forense:
Proves psicodiagnòstiques com per exemple el Million Clinical Multiaxial Inventory (MCMI-IV), el MMPI-2, PAI; WAIS-III, etc.
Avaluació de l'engany
Existeix el risc que la persona evaluada distorsioni el seu estil de resposta. Podem distingir entre els següents estils:
- Simulació: Inventa o exagera els símptomes físics i/o psíquics amb la idea d’obtenir un benefici.
- Dissimulació: Oculta, nega o minimitza els símptomes amb la idea d’obtenir un benefici.
- Apàtic i desmotivat: No està motivat per l’avaluació pel que contesta de forma atzarosa.
- Inexacte o d’error: Tot i estar motivat, la seva manca de capacitat fa que no contesti adequadament.
- Mixt o híbrid: Combina dos o més estils de resposta.
En l’actualitat hi ha proves que detecten l’engany, de la mateixa manera que hi ha escales dels qüestionaris que també detecten aquests estils.
Avaluació de l'engany
Existeix el risc que la persona evaluada distorsioni el seu estil de resposta. Podem distingir entre els següents estils:
- Simulació: Inventa o exagera els símptomes físics i/o psíquics amb la idea d’obtenir un benefici.
- Dissimulació: Oculta, nega o minimitza els símptomes amb la idea d’obtenir un benefici.
- Apàtic i desmotivat: No està motivat per l’avaluació pel que contesta de forma atzarosa.
- Inexacte o d’error: Tot i estar motivat, la seva manca de capacitat fa que no contesti adequadament.
- Mixt o híbrid: Combina dos o més estils de resposta.
En l’actualitat hi ha proves que detecten l’engany, de la mateixa manera que hi ha escales dels qüestionaris que també detecten aquests estils.